Demà dimecres

Demà és un dia important per diverses raons. Una, hem de pagar la residència, això vol dir que tindrem les claus, per tant, la habitació, casa nostra, ... Veurem per primera vegada el lloc on viurem els propers 5 mesos. Serà curios trobar-nos en aquesta situació i veure com reaccionem.

També comencem les clases!! In inglish pitinglish!!! ooo mai god!! A veure que passa els primers dies... Suposo que no será molt fàcil al principi però espero poder-me adaptar ràpidament, no les tinc totes però.

well well well, let me see... (això ho repeteix molt el nostre tutor d'informàtica, amb molta calma, w-e-l-l, ... w-e-l-l, ... let - me - seeeeeee... ;)) some people here, sobretot a la universitat, speaks very s-l-o-w-l-yyyy, and m-a-k-i-n-g s-t-r-a-n-g-e j-o-k-e-s I d-o-n-t u-n-d-e-r-s-t-a-n-d...

jei, see you!

Tour in Enschede!

Hello!!
Last saturday we went to Enschede. A big student city very very near from Germany. There we meet Björn, a good guy. A good friend of Alex, our guider throught the Nederlands this days and the one who takes care of us. We went to Björn house and there he will invite us to something to drink. There started the english talks, but he speaks very guell english and I discovered my horrible english.
After that, we went to a club, similar than Razzmatazz but maybe a little bit harder. There we listened some songs from Franz Ferdinand!! Uau, a knowed song, I did need it ;)

A long night and then, we come back to sleep in Björn house. The next day, we wake up at twelve (more or less :P) and we went to visit the center of Enschede. It is a good place with a very big campus with forest by its side. I think it's a very good place, something like UAB campus in Barcelona, but closer from the city.

Then we came back to Zwolle. But before that, we throw peanuts in a Enschede bar, we are not naughty children, its a rule in that bar ;)

yes, it's true!

Unos se van, otros vienen

El viernes por la noche tuvimos la oportunidad de ir a la bye party para todos los erasmus que han estado aquí durante el quatrimestre anterior. Algunos de ellos se quedaban pero la mayoria se han ido ya o se iran en los proximos dias. No se como debian sentirse (lo sabré en unos meses) pero creo que no muy felices. De todas maneras, disfrutaron (disfrutamos) de la fiesta :P

Afotillos

Des de fa poc, tinc un blog de fotos a l'adreça http://www.flickr.com/photos/mirzwolle. Allà aniré pujant alguna afotillo més. Espero que us agradin, també podeu afegir-hi comentaris :)

Mitos, tópicos, histórias...

Tienen manteca de cacahuete
Los canales están helados y la gente patina sobre ellos
A veces sale el sol (hoy durante todo el dia :D)
Llueve más en verano que en invierno
Todo está arreglado, cuidado, bonito...
Hay muchos campos pero también hay bosques, aunque no son muy grandes
Las bicis mandan
Nadie ata la bici, estan sueltas y sin vigilancia
Solo las bicis más antiguas frenan pedaleando para atrás
Las escaleras son muy peligrosas y empinadas
La gente toma algo por la mañana (almuerzo), pica algo al mediodia, pero poca cosa, y come bien sobre las 6:30 - 7 de la tarde. Luego, por la noche, también se puede comer algo, como si fuera la merienda pero después de cenar :P

y mañana más!

In Zwolle now!!!

Sii! Ya llegó el gran dia e incluso 3 días más, y no se por donde empezar. Hay tantas cosas que contar y tan poco tiempo...

El viaje fue genial, vueling good! Un poco de impresion al subir con el avio, una sensacion un poco rara... pero luego bien. Las vistas eran muy chulas, todo negro y un montón de lucecitas blancas allí abajo, impresionante.

Llegamos al aeropuerto i en seguida salieron las maletas. Todo ok. El tren estaba al lado del aeropuerto. Compramos los billetes a las 9 para poder usar la tarjeta con descuento y cogimos el tren. Cuando llegamos a Zwolle nos vino a recoger el chico que nos acogeria en su casa estos dias, con sus padres, mientras no teniamos residencia.

Una vez en Zwolle, visitamos el centro, las calles peatonales, los edificios de ladrillos vonitos, las croquetas especiales de holanda :P ruta por Zwolle en definitiva.

Al dia siguiente visitamos la universidad y por la tarde-noche salimos a tomar algo. Nos encontramos a los antiguos erasmus que se van ahora, un poco tristes, y hablamos con una chica de málaga, Isabel, que se queda aquí todo el año :D así que nos conoceremos más supongo. Parecen muy buena gente.

Hoy hace sol, pero frio. Los canales están helados y los niños juegan sobre ellos. Pero hace sol. En holanda sol? creia que no lo veria en mucho tiempo. Creo que el tiempo no es tan malo aquí, pero quizá lo peor esté todavia por llegar!

Oh my god!

Una setmanaaaaa!!!
Oh my god-Oh my god-Oh my god!!!
Translation: Que fuerte que fuerte que fuerte!!! (tia tia tia també serveix)
Time is here! Only a week to go! I'm trying not to forget anything, but it will be a hard work. The clothes, all the papers, and all the stuff I will need there. It will be hard the first days, thinking about the things I have left here, in Barcelona.

Of course I will miss a lot of people, and a lot of things and costums from Barcelona. But in Zwolle I will find a lot of new people and things. I hope it's worth the trouble, I'm sure of it.

So it's only a week. This days I'm preparing the bye bye days with all friends and family. I hope it will be fine.

See you soon!

project ended

S'ha acabat el projecte!! Per fi soc lliure!! A l'espera del que pasi a l'erasmus...

La valoració final: crec que he tingut molta sort. Per mi la sort depén de dues coses. Una és la propia sort, independent de la persona i dependent de l'atzar que fa i desfà al seu gust. Però estic convençuda que hi ha una altra component, la capacitat de cada persona de ser en el moment adequat al lloc adequat. I això deriva del treball de cadascú. Em nego a pensar que només ha sigut l'atzar, en el meu cas, el que m'ha dut a poder acabar el projecte de la manera en què ho he fet.

Tampoc ha sigut fàcil. Sobretot amb la memòria, hi han hagut setmanes d'estrès, de pensar que no acabaria a temps, de preses, de molt poques hores de dormir, de mal humor pagat amb qui no s'ho mereixia... però al final ja està i la veritat és que ha sigut gràcies a l'ajut de molta gent que ha estat recolzant-me, donant-me ànims, preguntant-me si estava nerviosa continuament abans de la presentació ;) guiant-me en les tasques que havia de fer, en com havia de presentar, en com havia de fer la interfície, en com construir un visor a partir d'un examiner viewer! :P Per això us vui agrair a tots tot el que heu fet per mi aquests dies. També als que heu fet un gran esforç per venir a la presentació i escoltar un tostón de mitja hora per fer-me costat. Sense tots vosaltres no haguès pogut fer res. Per això us vui agrair a tots que hagueu estat amb mi en els moments en què ho necessitava.

Però ara ja està! S'ha acabat i puc per fi tenir temps to get ready for the adventure!!

El viaje de Chihiro

El temps

Com deien "ella baila sola", los relojes no duermen y en mi mente sus agujas son espadas. Durant tot aquest temps, sobretot des que vam engegar l'organització de la nocturna, he tingut aquesta sensació. També he recordat la frase que tantes vegades diu la meva mare: "un dia hauria de tenir 48 hores". No dona temps a tot i em resisteixo a escollir, tot i que potser he hagut de sacrificar coses i ara me'n adono. No es pot fer tot. Bé, si es pot, però s'ha de ser més organitzada.

De tota manera, crec que a partir d'ara les coses seran diferents. Això és pel que he lluitat tot aquest temps. No vui viure sempre aillada del món, oblidant a la gent que està al meu costat (una altra cita musical de la mateixa cançó: "que se me olvida la gente que con más o menos suerte me ha ayudado"... i no es veritat. I això no és el que jo desitjo. Però se que he de lluitar pel que vui perquè així tot anirà molt millor, i espero que sigui així.

Realment, jo només feia aquesta entrada al blog per deixar constancia que aquesta nit, per primera vegada, i amb unes quantes transparències fetes per la presentació, amb el cap de setmana per devant i divendres a la nit, he vist que tinc temps. I ara què? Què faig? No estic acostumada a això... se m'ha acudit llegir. Encara tinc el llibre de l'Agatha Christie que vaig comprar a la fira del llibre vell. Novel·la policiaca... mmm... em barrufa.

Ara hauré de començar a fer llistat de les coses que m'agrada fer i que se m'havien oblidat. Com per exemple, anar a correr! Avui hi he tornat, això comença!!

Projecte: Dia - 7
Zwolle: Dia -19

The room

Hola!
Bueno, ya tengo habitación, la 298 de Leliestraat. Ahi viviré hasta... ya se verá. Ya esta superado otro escaloncito para poder estar allí. Se acerca el dia y las cosas comienzan a estar definidas.
Ahora solo queda hacer la matrícula y rezar porque el erasmus no salga lo suficientemente caro como para tener que volverme antes de tiempo, o hacerle visitas al barrio rojo... ui, quien ha dicho esto? ui...

Bueno, ya queda menos ya queda menos.

Y el proximo viernes 13, in the project presentation!! No mario, the mojo project no... ;) Todavia no he empezado a montar las transparencias pero ya tengo la memoria en las manos. Solo hace falta poner buena cara y vender las dos lineas de código que he escrito. Tendre que ser una buena vendedora, yo de eso no se...

Pues con esto y un bizcocho... el viernes que viene se tendrá que celebar.

Tot gauw!

Los pájaros y la esperanza

"Algunos pájaros no pueden ser enjaulados, sus plumas son demasiado hermosas. Y cuando se van volando se alegra esa parte de ti que siempre supo que era un pecado enjaularlos. Aun así el lugar donde tú sigues viviendo resulta más gris y vacío cuando ya no están".

Morgan Freeman (Cadena perpetua)

"La esperanza es algo bueno. Quizá lo mejor de todo. Y lo bueno nunca muere"

Tim Robbins (Cadena perpetua)