El temps

Com deien "ella baila sola", los relojes no duermen y en mi mente sus agujas son espadas. Durant tot aquest temps, sobretot des que vam engegar l'organització de la nocturna, he tingut aquesta sensació. També he recordat la frase que tantes vegades diu la meva mare: "un dia hauria de tenir 48 hores". No dona temps a tot i em resisteixo a escollir, tot i que potser he hagut de sacrificar coses i ara me'n adono. No es pot fer tot. Bé, si es pot, però s'ha de ser més organitzada.

De tota manera, crec que a partir d'ara les coses seran diferents. Això és pel que he lluitat tot aquest temps. No vui viure sempre aillada del món, oblidant a la gent que està al meu costat (una altra cita musical de la mateixa cançó: "que se me olvida la gente que con más o menos suerte me ha ayudado"... i no es veritat. I això no és el que jo desitjo. Però se que he de lluitar pel que vui perquè així tot anirà molt millor, i espero que sigui així.

Realment, jo només feia aquesta entrada al blog per deixar constancia que aquesta nit, per primera vegada, i amb unes quantes transparències fetes per la presentació, amb el cap de setmana per devant i divendres a la nit, he vist que tinc temps. I ara què? Què faig? No estic acostumada a això... se m'ha acudit llegir. Encara tinc el llibre de l'Agatha Christie que vaig comprar a la fira del llibre vell. Novel·la policiaca... mmm... em barrufa.

Ara hauré de començar a fer llistat de les coses que m'agrada fer i que se m'havien oblidat. Com per exemple, anar a correr! Avui hi he tornat, això comença!!

Projecte: Dia - 7
Zwolle: Dia -19