Orienteering in the nederlands

Yes, it's true, there is orienteering in the nederlands!! Lucky me!!!

El diumenge passat vaig anar a una cursa d'orientació. Orientació a Holanda!! siiii!! I la veritat, va estar forsa bé.

Ja sabeu que jo vaig per la vida en plan: em dic Míriam i faig orientació :P no, realment dic: faig orientació i em dic Míriam. Així ho feia quan anava coneixent a la gent. La resposta era: orientació? aixo que és? I finalment, la corresponent explicació per la meva part. Fins que vaig arribar als finlandesos: sisi, jo ho he fet quan vaig anar a la mili (a finlandia fer el servei militar és encara obligatori). I la sorpresa major: sisi, jo practico orientació també!! Hi ha orientació a Holanda??? I jo que estava informada... siiiiii, hi ha una cursa el 19 de febrer!!!

So, we decided to go. Hablamos con la gente que organizaba la carrera y con gente que vivia cerca de nuestra ciudad, y conseguimos transporte para llegar a la zona de competición.

El bosque pintaba cada vez mejor, bosque limpio completamente, con arboles muy altos, ... buenas sensaciones. Eso si, plano plano.

Al llegar allí, frio, pero aun podia soportarse. Unas 60 personas més o menys. Cel ennuvolat i boirós. Era una cursa popular i el rellotge de la presortida era totalment manual, passaven els numeros amb la má :P El triangle era la mateixa sortida i el terreny era pla completament osigui que podies veure perfectament cap a on anaven els de la teva categoria.

Ok, arriba la meva hora de sortida i agafo el meu mapa. A les carreres populars tenen 3 o 4 circuits: 8km, 6km -el que vaig escollir jo-, 4,5 km ... i dos encintats, un de color taronja i l'altre d'un altre color que no recordo.

Surto, agafo bé la direcció, sembla facil pero el bosc és totalment penetrable i pla, sense referencies, així que intento no perdre de vista la bruixola. Creuo el camí, vaig bé, i em trobo una corba de nivell al mapa (una corba auxiliar que deuen ser 1 m i 25 cm perque la equidistancia és de 2,5 m!). Ok, veig la "muntanyeta" i busco el final pero... com distinguir el final d'una muntanyeta de 1 m ? mmm, perdo 4 o 5 minuts. M'agafa ja la que sortia darrera meu. La meva amiga finlandesa va al devant, ni la veure de lluny :P

Després del primer error, novatada de no sortir concentrada, com sempre, les seguents més o menys bé. La noia que sortia després de mi m'habia agafat pero tractavem de fer recorreguts alternatius. Finalment, seguent cagada, estic cansada de tant correr i em fico per uns aiguamolls tots vonics i freds al febrer i ja decideixo prendre-m'ho amb la calma, tot repetint-me unes quantes vegades: "haig d'entrenar més, haig d'entrenar més...". Sort que el meu edifici té 10 floors i podré entrenar el desnivell. També puc fer entrenament amb neu, avui, dos pams i ha sortit el sol, impressionant.

Així que arribo, em canvio, miro els temps, Oh my god! Milla, la noia finlandesa, m'ha tret 20 minuts! Normal, per altra part, però no deixa de ser depriment :P Mirant els resultats conec en Niels Peter Floppen, amb qui vaig contactar fa un any preguntant per la orientació a Holanda, quan ja tenia projecte de venir cap aquí. És un noi jovenet, i ha fet primer a la categoria més alta.

El bosc durant tota la carrera va ser impressionant, molsa com una catifa verda, pins, alguns arrenglerats, altre no... impresionant realment. No m'ho esperaba. Això si, sense refèrencies de desnivell. Però el dia 12 de mars, competició nacional amb terreny de pins i dunes!!!! Intentaré robar una camara i fer fotos, perquè la meva ha mort definitivament.

Renew yourself, do orienteering!! Is too good!!