Wednesday, December 28, 2005

El 2006

Sunday, December 11, 2005

Els records, la història des del principi... o casi

I pensar que fa 4 anys estava segura que no podria fer res d'això... I no perquè jo no volguès. Jo sempre he tingut poca por a experiències noves (tinc més por a les persones que als fets).

Durant aquests dies, des que vaig tornar de l'estiu, se'm passen pel cap les converses que vaig tenir sobre l'erasmus amb vosaltres abans de decidir demanar la plaça. Recordo molt bé la conversa que vaig tenir amb el Dudu: "fes-ho, si no, després t'empenediràs". Potser llavors encara no m'atrevia a fer segons quines coses per por a represalies. Estava segura que no ho podria fer de cap de les maneres.

També recordo molt bé la conversa amb la Núria i com ella m'explicava les seves vivències, i la manera com una estada a l'extranger em podria canviar la forma de pensar, la manera de viure i de veure la vida... en resum, com seria per mi una experiència molt enriquidora. Encara seguia tement represalies però ja començava a convercer-me a mi mateixa de les meves possibilitats.

També em passa de tant en tant pel cap quan em van denegar la plaça, just abans de setmana santa, i Mercè i Núria em deien, has d'anar a parlar amb aquella gent amb la convicció que sortiràs del despatx amb la plaça sota el braç. Jo ho vaig intentar però mai m'haguès imaginat que sortiria bé. No se com vaig tenir tanta sort. I Zwolle va arribar, i aquella setmana vaig veure complerts els meus somnis més propers. I sabia o volia creure que moltes coses canviarien.

El cas és que, sí, la plaça la vaig demanar jo, i ho vaig fer en un moment en què estava totalment convençuda que ho volia fer i que ho faria però... "Yo soy yo y mis circunstancias, y las circunstancias me hacen única". I aquestes circunstancies són molt especials, és a dir, que sense un "vosaltres" no existiria un "jo" i menys encara un erasmus a Zwolle.

A little help from my friends

What would you think if I sang out of tune,
Would you stand up and walk out on me.
Lend me your ears and I’ll sing you a song,
And I’ll try not to sing out of key.
I get by with a little help from my friends,
I get high with a little help from my friends,
Going to try with a little help from my friends.
What do I do when my love is away.
(does it worry you to be alone)
How do I feel by the end of the day
(are you sad because you’re on your own)
No I get by with a little help from my friends,
Do you need anybody,
I need somebody to love.
Could it be anybody
I want somebody to love.
Would you believe in a love at first sight,
Yes I’m certain that it happens all the time.
What do you see when you turn out the light,
I can’t tell you, but I know it’s mine.
Oh I get by with a little help from my friends,
Do you need anybody,
I just need someone to love,
Could it be anybody,
I want somebody to love.
I get by with a little help from my friends,
Yes I get by with a little help from my friends,
With a little help from my friends.

La matanza en La Hinojosa

Una Hinojosa pa la matanza? pocas cosas hay mejores ;)
Esta semana de tripuente ha sido, entre otros lios nevados, para despedirme de la gente del pueblo en vivo y en directo. Nunca dejará de sorprenderme el pueblo. Cada vez que vaya encontraré cosas nuevas y diferentes, algunas muy positivas i otras no tanto. Si es verdad que no ha sido exactamente como me esperaba en algunos aspectos, pero en otros, ha sido muy enriquecedor y estoy segura de que he aprendido muchas cosas.
Quizá me hubiera gustado montar una despedida un poco más "oficial", quiero decir, más definida, algo con más cuerpo, mejor dicho, me hubiera gustado montar una despedida, a secas, pero ya ha estado bien. Quizá le doy demasiada importancia a irme pero creo que puede ser una época de cambios, no, a decir verdad, quiero que sea una época de cambios, y por eso es importante. Realmente, más que cambios deberian ser aclaraciones, ... uf, podria escribir un libro... ¬¬ ;)
Pero ha sido genial volver a ver el monte, los pinares, la lumbre, la barra del bar (tras! la! barra del bar!! u! na! vida se va!!), hacer más fuerte la ilusión o la utopía de montar algún día lejano una carrera oficial de orientación en la Hinojosa... comer picadillo y morcillas y acabar con un empacho considerable. Voy a necesitar mucho entrenamiento para rebajar todo el cochino que he comido.
Bueno, y con esto y un bizcocho... hasta que me vuelva a acordar. Hoy me he pasado, la próxima vez prometo no decir tantas verdades.